Jorge Luis Rodríguez,
Ficció i divulgació
Events i novetats
✽ 11 de desembre de 2026, 19:00
-
Presentació de la novel·la "La flor de lis i la maragda. Eivissa 1665" al Centre Cultural L'Escorxador del Cabanyal, C/ Sant Pere, 37. Reserva l'assistència a escorxador.actividades@gmail.com
✽ 20 de novembre de 2026, 18:00
- Trobada literària sobre novel·la històrica a Massamagrell. Tertúlia amb Miquel Fornera al voltant de la creació d'una novel·la històrica, centrada al relat de "La flor de lis i la maragda. Eivissa 1665" i "Cadenas de hierro y barro". Sala de conferències del Centre Cultural de Massamagrell, Passeig Rei En Jaume, 6. Entrada lliure fins a completar l'aforament.
✽ 30 d'octubre de 2026, 19:00
- Presentació de la novel·la "La flor de lis i la maragda. Eivissa 1665" a la biblioteca pública municipal de Rafelbunyol, C/ Josep Maria Llopis, 4. Entrada lliure fins a completar l'aforament.
✽ 15 d'octubre de 2026, 19:00
- Tertúlia al club d'història de Puçol: "La lucha por el poder entre la monarquía y los señores a principios del siglo XVII. Los casos de Puçol e Ibiza. Dos formas de divulgación histórica". Espai social La Barraca, C/ Barraca, 25. Puçol. Entrada lliure fins a completar l'aforament.
✽ 2 de juliol de 2026
- Publicació de l'article "La visita a Puçol en gener de 1630. Conflictes jurisdiccionals i la intervenció del governador a un senyoriu de jurisdicció alfonsina al regne de València". Revista Millars de la Universitat Jaume I de Castelló, LX 2026/1, pp. 151-171.
✽ 21 de maig de 2026, posada a la venda "La flor de lis i la maragda. Eivissa 1665"
- Al web de l'editorial Samaruc es pot adquirir "La flor de lis i la maragda. Eivissa 1665", la segona novel·la històrica.
✽ 4 de juny de 2026, 19:00
- Assistència a la presentació del llibre del X anniversari del Club de Historia de Puçol, "10 años de presente, pasado y futuro", a la casa de la cultura de Puçol.
✽ 31 de maig de 2026, 11:00-14:00 i 18:00-21:00
- Signatura de les novel·les "Una metxa per encendre. València 1663" i "La flor de lis i la maragda. Eivissa 1665" a la fira del llibre valencià d'Alboraia al passeig d'Aragó.
-
Històric d'events i novetats
Una metxa per encendre. València 1663
Violenta i exagerada, religiosa i supersticiosa, dolosa i festiva, València al segle XVII estava plena de bandositats, assassinats, frares, revenges, bandolers, ajusticiaments... Un món convuls sobrevivia als carrers de terra de la capital del Túria. La lluita pel poder al regne entre distintes faccions nobiliàries es mesclava amb l’ambient opressiu de la religiositat contrareformista, matisada per l’alegria de la llum de la mediterrània i per la laboriositat de la gent del poble.
Un llaurador desafortunat convertit en bandoler, un orfe dels carrers amb noblesa d’esperit, una dona intel·ligent al servei d’una casa noble, un vell morisquet artesà, una meretriu no del tot penedida, un comerciant francés ben plantat i un llaurador angoixat pels deutes, tracten de sobreviure a la situació d’opressió i misèria que sofria la major part de la població valenciana a la dècada de 1660.
La paciència tenia un límit i un alçament aguaitava a la porta...
La flor de lis i la maragda. Eivissa 1665
Què volien fer els francesos a l'illa d'Eivissa l'estiu de 1665? Quin interés tenien en aquella illa seca i dura? Cobdícia? Estratègia? Comerç? A primera vista, poca cosa podia oferir l'illa, on uns pocs milers d'habitants patien per traure-li suc per a poder sobreviure. Però alguna cosa interessava els ministres de Lluís XIV quan hi havien enviat una joia misteriosa i maligna.
Eivissa es va convertir per uns mesos en un punt calent en la lluita entre països i entre classes socials d'ací i d'allà. Un capítol més en la interminable guerra entre els regnes dels Àustries i la monarquia francesa es va desenvolupar a les aigües de les Pitiüses. Els afanys dels soldats, religiosos, prohoms, pescadors, menestrals, llauradors i mercaders conflueixen pels designis dels poderosos com peces a un tauler d'escacs.
A una illa sense noblesa, els pagesos com Toni Planells treballaven la terra i patien tota mena d'injustícies per part dels prohoms eivissencs, els quals controlaven amb mà de ferro els mecanismes del poder illenc. Però Toni tenia el geni curt i la memòria llarga. A més, no estava tot sol, la resta d'homes i dones de la mà de fora, la classe desafavorida, compartien els greuges.
La tardor de 1665 va portar una oportunitat...
La vil·la romana de Publius Caecilius Rufus al Puig
Estudi històric al voltant de la vil·la romana descoberta al segle XVII a la partida del Vilar al municipi del Puig (València).
Es tractava d'una vil·la amb una àmplia dotació de mosaics i escultures, totes desaparegudes als incendis del palau arquebisbal de València a la guerra de la Independència i la guerra civil.
Treball guanyador de la beca d'estudis sobre El Puig 2016 i publicat per l'Ajuntament del Puig.
La construcció del grup escolar Pare Jofré. El Puig a l'època de la Segona República
Estudi històric composat per dos parts. En primer lloc s'analitza en profunditat la construcció del grup escolar Pare Jofré a la muntanyeta de Santa Bàrbara del Puig. Es detallen les dades constructives, tècniques i filosòfiques del grup escolar construït entre 1936 i 1941.
En una segona part s'aprofundeix a la dècada de 1930 al municipi del Puig amb l'anàlisi del padró municipal de 1931, a més de notícies i successos ocorreguts al terme del Puig, com l'atemptat al pont del tren pel barranc de la Calderona.
Treball guanyador de la beca d'estudis sobre El Puig 2007 i publicat per l'Ajuntament del Puig.
Articles
El motí de Puçol el 16 de juny de 1680. Una revolta de susbistència al Regne de València. Millars. Espai i Història. nº 55, 2023, Universitat Jaume I. Castelló.
Espacio y voz para la divulgación. 10 años de pasado, presente y futuro, X aniversario del Club de Historia Puçol. Juny de 2026, pp. 68 i 69.
La visita a Puçol en gener de 1630. Conflictes jurisdiccionals i la intervenció del governador a un senyoriu de jurisdicció alfonsina al regne de València. Millars. Espai i Història, nº LX, 2026, Universitat Jaume I. Castelló.
Attis Tristis
Qui era Attis Tristis? A la tradició grega i frígia, Attis era el servidor, l'amant i el conductor del carro de la deessa Cibeles.
La representació de la seua versió “d’Attis tristis”, sol anar vestida amb indumentària oriental amb una túnica manicata (de mànegues llargues) nugada a la cintura, un anaxyrides (variant iraniana de pantalons) i una tiara frígia, amb les cames creuades, el mentó recolzat a la mà dreta i amb la mà esquerra a la cintura. És una representació que sol estar relacionada amb el culte funerari.
La recerca de l'última escultura conservada de la vil·la romana de la partida del Vilar del Puig va dur a aquest autor a diverses peripècies fins a vore una representació al museu de belles arts de València. Malauradament, no era la descrita a la vil·la...
A la galeria dels Uffizi a Florència una mostra d'Attis acompanya el visitant a la segona planta, al passadís on es recullen decenes d'escultures clàssiques. No és el format d'Attis tristis, sinó una representació més habitual amb la túnica replegada al braç esquerre i el barret frigi que cobreix part d'una cabellera abundant.
Altres articles (tecnologògics)
A UTD-PO solution for diffraction of plane waves by an array of perfectly conducting wedges
IEEE Transactions on Antennas and Propagation, vol. 50, nº 9, pp. 1207-1211. Setembre 2002.
Microwave and optical tecnology letters. Wiley. Vol. 2, Issue 2, pp. 139-142. Abril 2001.
Comunicaciones I+D, nº 37, pp. 7-24. Telefónica I+D. Diciembre 2005.
Experiencia de planificación Wi-Fi en entornos corporativos
Comunicaciones I+D, nº 36, pp. 57-68. Telefónica I+D. Junio 2005.